Tenim una dona musulmana que no té papers i que resideix a la Casa amb el seu fill. El problema és que aquesta dona porta un any i mig aquí i necessita un any i mig més, que faci un total de tres per poder demanar la sol·licitud de residència.

D’acord amb això hem de sumar-li un problema. Aquesta dona, que va marxar del Marroc perquè el seu marit la maltractava, a destacar que és una dona molt forta i lluitadora, ni tant sols porta el mocador al cap, ara es troba amb un problema.

El món és molt petit, i a Barcelona quan buscava feina es va trobar amb el germà del seu marit. Aquest el va informar de la situació de la seva dona i s’ha posat en contacte amb ella mitjançant una citació judicial que la obliga a tornar al Marroc perquè segons la llei d’allà, si no es pot demostrar que el marit és infidel, la dona ha de quedar-se al costat del seu marit i complir lleialtat. El problema és que si poguéssim demostrar que la dona porta aquí tres anys se li aplicaria l’anulació de la llei del Marroc i se li aplicaria la d’Espanya respecte al divorci.

El dilema ètic ve ara. La única forma que tenim d’ajudar-la és, a part d’intentar aplaçar el judici, buscar-li feina no legal per demostrar que hi hagut moviment de diners en un comte corrent que ha d’obrir i que no cal que mogui molts diners. Per tant és ètic promoure el treball negre i que nosaltres veiem que l’estan explotant on treballa només per salvar la seva situació, o hauríem de plantejar-nos tots plegats d’una vegada si alguna cosa falla al món?

Una de les coses que més greu m’ha sabut és que els educadors estaven realment preocupats perquè no saben com ajudar-la perquè veuen la seva feina de gairebé un any, engegada en una setmana.

“Saber esperar la onada. Preparar-se per lo inesperat, tant positiu com negatiu”