El dilema ètic que plantejo és el següent:
Tenim una dona musulmana que no té papers i que resideix a la Casa amb el seu fill. El problema és que aquesta dona porta un any i mig aquí i necessita un any i mig més, que faci un total de tres per poder demanar la sol·licitud de residència.
D’acord amb això hem de sumar-li un problema. Aquesta dona, que va marxar del Marroc perquè el seu marit la maltractava, a destacar que és una dona molt forta i lluitadora, ni tant sols porta el mocador al cap, ara es troba amb un problema.
El món és molt petit, i a Barcelona quan buscava feina es va trobar amb el germà del seu marit. Aquest el va informar de la situació de la seva dona i s’ha posat en contacte amb ella mitjançant una citació judicial que la obliga a tornar al Marroc perquè segons la llei d’allà, si no es pot demostrar que el marit és infidel, la dona ha de quedar-se al costat del seu marit i complir lleialtat. El problema és que si poguéssim demostrar que la dona porta aquí tres anys se li aplicaria l’anulació de la llei del Marroc i se li aplicaria la d’Espanya respecte al divorci.
El dilema ètic ve ara. La única forma que tenim d’ajudar-la és, a part d’intentar aplaçar el judici, buscar-li feina no legal per demostrar que hi hagut moviment de diners en un comte corrent que ha d’obrir i que no cal que mogui molts diners. Per tant és ètic promoure el treball negre i que nosaltres veiem que l’estan explotant on treballa només per salvar la seva situació, o hauríem de plantejar-nos tots plegats d’una vegada si alguna cosa falla al món?
